salir-de-fiesta-con-substancias

L’emmascarament que provoca la substància
Ja siga inhalada, fumada o injectada, la cocaïna és absorbida en segons i arriba al cervell. I un cop allí, comença a produïr una sensació plaent, un estat eufòric de curta durada que proporciona al consumidor energia i loquacitat.

Els consumidors de cocaïna descriuen esta sensació d’eufòria com un creixent sentit d’energia i d’estat d’alerta; un estat d’ànim molt elevat i un sentiment de superioritat personal que fa creure que s’han desenvolupat unes potencialitats internes i externes tan elevades, que possibiliten unes capacitats extraordinàries. Clar, això forma part de l’emmascarament i engany que produeix la cocaïna en els nostres organismes.

Degut a tindre efectes tan plaents, és altament addictiva, la qual cosa porta a repetir el seu consum quan es descontrola la situació que, sol anar acompanyada per una altra tipologia de comportaments i conductes de l’individu que el fan més o menys procliu a l’ús i abús de la substància, arribant-lo a convertir en un malalt crònic dependent.

Quan la sensació plaent comença a desaparéixer, el subjecte experimenta la necessitat de consumir una altra dosi per a tornar a sentir-se poderós i replet d’energia.

Passat el temps, les dosis que es necessiten per a experimentar el mateix plaer que en els inicis del consum, arriben a duplicar-se per deu.

Orígens de la cocaïna
La cocaïna és una substància que s’extrau de la planta de coca, originària de les muntanyes dels Andes del Perú, Colòmbia. Aquesta planta és coneguda pels nadius com *kuka o “la planta”. Les fulles de coca han sigut considerades com un regal diví per les cultures andines; es mastegaven per a combatre el fred, la fam i la fatiga, per al mal de muntanya, el dolor estomacal i altres malalties.

En arribar als laboratoris farmacològics, van poder estudiar-se els seus efectes sobre la fatiga, la depressió, l’addicció a l’alcohol i la morfina, i com a anestèsic local. Aquests estudis van revelar, a més, que els beneficis tenien un cost: la dependència.

D’altra banda, i ja lluny de la conscienciació actual, en l’època dels anys 80 i 90 sobretot, la cocaïna ha sigut vista com la droga de les celebritats, models d’èxit, estreles de rock, etc.  Pel·lícules, llibres, cançons, etc.,  presenten de manera sensacionalista, el negoci i l’ús de la cocaïna. No obstant això, la veritat comporta una altra conseqüència: dependència o addicció.

Efectes de la cocaïna
Els efectes immediats de consumir cocaïna després d’un llarg període presenta la síndrome d’abstinència, caracteritzat per la anhedonia (incapacitat d’experimentar plaer), fatiga, insomni, malsons, i un desig subjectiu i irresistible de consumir-la (craving). També es presenten  símptomes depressius, acompanyats d’idees o comportaments d’alt risc, i fins i tot suïcides. D’altra banda, durant l’abstinència, el només record de l’eufòria que produeix, els llocs o persones relacionades amb el seu consum, provoca el desig d’usar-la, i amb això, la recaiguda.

En un altre apartat dels efectes que es produeixen, es pot experimentar a més d’aquest plaer ja explicat, uns altres d’índole perillosa, com a augment en la temperatura corporal, la freqüència cardíaca i la pressió arterial.

En alguns casos, es pot patir un atac cardíac i morir sobtadament.

Els usuaris crònics presenten dolor abdominal i disminució de l’apetit que deriva en desnutrició.

Una altra conducta que es pot observar i que es dona per associació amb el consum de la cocaïna, i en major grau si s’aparella a l’alcohol, són les conductes de risc sexual que inhibeixen molta part de la crítica racional respecte de les relacions sexuals sense control, la qual cosa pot originar malalties infeccioses o situacions no desitjades deguda als errors de judici en una situació d’eufòria desmesurada i induïda artificialment.

Altres efectes del consum
Aquests dependran del mètode utilitzat per al seu consum:

Per exemple: la inhalació provoca la pèrdua del sentit de l’olfacte, secreció nasal crònica, hemorràgies nasals, perforació de l’envà nasal, problemes per a deglutir i ronquera, entre altres efectes.

La injecció provoca reaccions al·lèrgiques i augmenta el risc de contagiar-se de malalties de transmissió sanguínia com la infecció per VIH o hepatitis C.

Els consumidors de cocaïna poden segons els seus trets de personalitat i l’ús i abús que facen de la substància, experimentar episodis de psicosis i patir paranoies, per la qual cosa passen per períodes en què perden el sentit de la realitat i pateixen d’al·lucinacions auditives.

Aquests efectes adversos del consum de cocaïna, incloent la dependència, provoquen un malestar físic i en conseqüència una deterioració en els àmbits laboral, social, escolar o en altres àrees importants en la vida de l’individu. Si l’usuari és un adolescent, pot provocar deficiències en el seu desenvolupament acadèmic i personal que li dificultaran incorporar-se adequadament a la societat.

Però, hi ha tractament contra la dependència a la cocaïna?
No existeix cap fàrmac útil per a tractar l’addicció a la cocaïna, tot i que s’han provat alguns tractaments amb resultats poc falaguers, però, sí es és recomanable assistir a un equip de professionals multidisciplinari, que duran a terme un tractament de l’addicció de manera individualitzada proporcionant les pautes d’ajuda necessàries per a aconseguir suprimir el seu ús, ensenyar-li a mantindre un estil de vida lliure de drogues, i aconseguir el seu funcionament positiu en el sí de la família, en el treball i en la societat.

Ja que l’addicció és una malaltia crònica, les persones no poden simplement deixar de consumir drogues per uns dies i curar-se. L’amor i el sofriment que experimenten els familiars i l’afany que tenen per veure sanat al seu ser estimat, provoca la desesperació, la impaciència, el neguit, i amb ella el conflicte.

La majoria dels consumidors requereixen molt temps, molta teràpia i grans períodes repetits d’atenció personalitzada per a aconseguir l’objectiu final de l’abstinència i la recuperació de la seua vida personal, psicològica i social.

Contrastat científicament està el mètode de la teràpia cognitiva conductual -amb certs nivells d’èxit i optimisme- per a tractar l’addicció a la cocaïna.

La socialització diversa i l’obertura a un altre tipus d’estímuls, també, com a professional del ‘Coaching’, he pogut comprovar com a millora al consumidor que, hem de recordar que és una persona que necessita d’atenció i comprensió de la seua situació i circumstància de forma individualitzada.

Conclusions
Amb base al descrit, podem concloure que la cocaïna, el consum de la qual genera una sensació extremadament plaent, afecta al sistema de l’hedonisme (Freud).

Això porta al pacient a repetir el consum fins a convertir-ho en una malaltia: la dependència. Paradoxalment, i per increïble que ens puga semblar des de fora de la situació personal del malalt, el dependent a la cocaïna té una capacitat reduïda per a tindre sensacions plaents.

Per a acabar, i amb ànim de ser constructius i més optimistes, hem de dir que els subjectes que consumeixen cocaïna necessiten un tractament que es reclame a alleujar l’addicció en si mateixa i, si s’arriba al cas, a tractar el trastorn psicològic i emocional subjacent.

Aquest tractament, sent adequat al cas de forma unívoca, seqüenciada i personalitzada, li brindarà una oportunitat de deixar el consum de la droga, i gaudir de totes aquelles coses que la  vida quotidiana ens ofereix quan ens incorporem a la societat, i a totes les possibilitats que s’obrin, quan es compta amb el suport adequat.

Ángel J. García
Graduat en Educació Social i Pedagogia.
Màster en Coaching, Intel·ligència Emocional, i Programació Neurolingüística.
Expert en Intel·ligència Emocional i Social,  i en Diagnòstic i Desenvolupament de l’Alta Capacitat Intel·lectual.

angelog24@hotmail.com                  Mòbil: 666.403.902

C/ Calderón de la Barca, Núm. 12, 2n, 2a, Alzira (València).

Comenta desde Facebook
*