El nostre entorn social i cultural tradicional, reforça la necessitat aprovació per part dels altres.
En molts casos, les persones, perden el temps esforçant-se a ser aprovades.
Aquest fenomen succeeix sense que ens adonem. Encara que ens pot semblar internament, una cosa socialment adequada, la veritat és que ens impedeix avançar en el nostre desenvolupament personal, si és el que, amb tota lògica hauríem de pretendre; clar, sempre segons casos posat que les prioritats de cada persona són úniques i així cal respectar-les mentre no danyen a unes altres.

Buscar la validació aliena: Problema quan es converteix en una necessitat:
Encara que tots necessitem experimentar l’estima i acceptació aliena, tot té un límit. No és bo per a una vida sana en termes globals, centrar la nostra seguretat física i emocional en allò que els altres opinen o facen. Voler ser aprovats pels altres redueix l’opinió que pugues tindre de tu mateix i atribueixes un poder als altres que no el tenen si no és per la teua pròpia cessió. S’arriba a considerar que ¨el que pensen de mi és més important que el que jo pense sobre mi.¨ Aquest tipus de pensament és molt típic de l’adolescència i en molts casos, no s’arriba a desprendre la persona i ho arrossega en la seua maduresa.

Temem les crítiques i el rebuig:
Ens sentim bé quan obtenim carícies d’estima per part dels altres; ens agraden els compliments. Ser aprovats pels altres és més que un desig. Ens fa sentir-nos feliços i alegres quan ens donen suport o accepten.
En el període de la infància, és importantíssim ser aprovats en la seua justa mesura pel nostre entorn més pròxim. Així enfortim la nostra personalitat i autoestima. No obstant això, en l’edat adulta i des de l’adolescència, és prioritari afavorir aqueixa part de la necessària independència i fortalesa interna de l’individu perquè no siga dependent de l’opinió i aprovació dels altres.

muebles de baño en valencia
Tus muebles de baño a precios de fabricante, y con las máximas calidades y garantías [www.bañoscien.com]

Una necessitat que afebleix la nostra autoestima:
El problema apareix, quan la necessitat d’aprovació, es converteix en una pràctica recurrent que mina la nostra autoestima. És com si cedírem parts internes de nosaltres a la resta de persones que considerem imprescindibles per a donar-nos suport. Després, si ens menyspreen, o desaproven el que diem o fem, ens ensorrem, perquè els traspassem la nostra vàlua personal a canvi de la seua voluntat en acceptar-nos. D’aquesta manera ens sentim buits i poc realitzats; amb una màscara o embena autoimposada envers nosaltres mateixos, i que ens gargoteja la nostra autèntica vàlua, ja que hem supeditat alguns dels nostres actes a l’aprovació aliena.
Cedim interna i externament el control de nosaltres mateixos als altres. Sacrifiquem el nostre vertader jo en aquestes situacions.

Algunes actituds típiques:
-Ser massa amable encara que ens trobem en desacord.
-No saber dir no als altres i supeditar raons ocultes per a no fer-ho, justificant-les posterior i internament.
-Encara que no t’abellisca o estigues cansat/a, estar amb el grup i participar o afavorir les opinions de les ¨veus¨ què consideres importants.
-Canviar de punt de vista, amb la finalitat d’agradar, i semblar amable als altres, utilitzant una ocultació pròpia de les teues creences.
-Sentir-te deprimit, o angoixat quan no aproven o accepten el que feixos.

Com hauríem d’actuar i pensar davant les crítiques i desaprovacions:
-Nosaltres som tan importants com la resta.
-Davant una crítica, rebuig, o desaprovació per part dels altres no hem de sentir-nos ferits de forma automàtica agressiva ni verbal, ni encara menys físicament.
-La crítica és positiva posat que ajuda a validar i regular la pròpia identitat; és a dir, a separar-nos de la resta i a ser únics.
-Recordar en tot moment que és impossible que tothom es trobe d’acord amb el que fem o diem; però assumir-ho amb normalitat.
-Cal ser conscients de la possibilitat de crítica en qualsevol situació.
-El rebuig de la nostra idea, conducta o comportament, no implica obligatòriament el rebuig cap a la nostra persona.

Conclusions des del Coaching:
-Si als altres els sembla una cosa dolenta de mi és el seu problema, ja que conviuen amb la paraula desaprovació per una sèrie de limitacions rutinàries no resoltes i per diferents causes, mai senzilles sinó complexes.
-Hem d’acceptar el fet que hi ha molta gent que no ens comprendrà, igual que nosaltres no comprendrem a d’altres.
-La diversitat d’opinions, i les paraules exclusió i inclusió no són joguets teòrics, sinó pràctiques que s’han d’integrar per a ampliar la nostra perspectiva, i amb això, la nostra Qualitat de Vida.
-Buscant l’aprovació per tots busquem immunitat al dolor; anestesiar-nos enfront d’aqueix dolor que ens contrista, no obstant això, per a superar aqueixa frustració cal enfrontar-se a ella des de la calma, i no decebre’s amb un mateix, sinó assumir la desaprovació com una cosa normal i des d’unes bases sòlides de confiança en un mateix. Cas de no enfrontar-nos a la desaprovació, no aconseguirem –mai- aprovar-nos completament a nosaltres mateixos.

Ángel J. García
Graduat en Educació Social i Pedagogia.
Màster en Coaching, Intel·ligència Emocional, i Programació Neurolingüística.
Expert en Intel·ligència Emocional i Social, i en Diagnòstic i Desenvolupament de l’Alta Capacitat Intel·lectual.
angelog24@hotmail.com Mòbil: 666403902.
C/Calderón de la Barca, Núm. 12, 2n, 2a, Alzira (València).

Comenta desde Facebook
*